MaBat és un programa anual per a noies d’entre 11 i 13 anys que es troben en l’etapa del Bat Mitsvà, acompanyades per la seva mare, el seu pare o una altra persona adulta significativa.

​

En hebreu, mabat significa «mirada» o «perspectiva», mentre que bat significa «filla». El nom expressa la invitació central del programa: aturar-se i desenvolupar una mirada pròpia sobre la identitat, el cos, la memòria, la pertinença i el món que les noies comencen a habitar amb més autonomia.

​

MaBat no és una preparació religiosa ni institucional per al Bat Mitsvà. És un procés simbòlic d’acompanyament en l’entrada a l’adolescència, inspirat en la cultura jueva i desenvolupat des d’una perspectiva feminista, progressista, plural i contemporània.

Entre els 11 i els 13 anys, les noies experimenten transformacions importants. El cos canvia, les emocions s’intensifiquen, l’opinió del grup adquireix un nou pes i les relacions familiars comencen a reorganitzar-se. Apareixen preguntes sobre qui són, com es volen mostrar, què necessiten protegir i quin lloc volen ocupar.

​

El Bat Mitsvà pot oferir un marc cultural i simbòlic per acompanyar aquest moment. En comptes d’entendre’l únicament com una festa o com el compliment d’una obligació religiosa, MaBat el planteja com una oportunitat per iniciar un procés de reflexió, diàleg i creixement compartit.

Segons algunes lectures de la mística jueva, aquesta edat representa el despertar d’una consciència més autònoma i l’ampliació de la capacitat de discerniment. La jove comença a reconèixer que els seus actes tenen conseqüències i que pot participar conscientment en la transformació del seu entorn.

​

MaBat recupera aquesta idea sense imposar cap creença determinada. L’espiritualitat s’aborda com la possibilitat de trobar sentit, connexió i profunditat en les experiències quotidianes. Una acció pot esdevenir significativa quan es duu a terme amb consciència: escoltar, reparar, cuidar, crear, posar un límit, protegir la natura o actuar davant d’una injustícia.

​

El calendari jueu com a mapa de creixement

El programa es desenvolupa mitjançant vuit sessions mensuals, vinculades principalment a moments del calendari jueu, i una trobada final a la natura.

Les festivitats no s’estudien únicament com a esdeveniments històrics o religiosos. Cadascuna obre una pregunta relacionada amb el creixement:

• Roix ha-Xanà i Iom Kippur ens conviden a pensar en els inicis, les decisions i la reparació.

• Sukkot permet explorar la llar, la vulnerabilitat i la comunitat.

• Xabat ens convida a aturar-nos i cuidar el nostre temps.

• Hanukkà planteja com podem descobrir i compartir la nostra pròpia llum.

• Tu bi-Xevat connecta el creixement personal amb la terra.

• Purim crea un espai per parlar d’identitat, màscares, protecció i veu.

• Péssah introdueix preguntes sobre la llibertat i la responsabilitat davant de la injustícia.

El cicle menstrual i els canvis corporals també s’aborden en una sessió específica. Es treballen amb informació clara, respecte per les diferents experiències i una mirada simbòlica sobre els cicles, sense presentar la menstruació com una condició per ser dona ni com una mesura de maduresa.

​

Una mirada feminista i plural

Els textos i relats jueus es llegeixen a partir de preguntes contemporànies. Prestem una atenció especial a les dones presents en aquestes històries i a aquelles que han sostingut la transmissió cultural mitjançant els aliments, els relats, les cançons, les cures i la vida quotidiana.

No busquem oferir interpretacions tancades. Volem que les noies puguin preguntar, discrepar, reconstruir i descobrir quin significat poden tenir aquestes històries en les seves pròpies vides.

La identitat jueva es presenta com a diversa i en moviment. Pot ser cultural, familiar, històrica, espiritual, comunitària o una combinació canviant de totes aquestes dimensions. També hi ha lloc per a diferents tipus de famílies, diverses maneres de pertànyer, històries de migració, identitats múltiples i preguntes que encara no tenen resposta.

​

Crear per comprendre

Cada sessió combina conversa, textos, experiències sensorials i una activitat artística diferent. Treballem amb:

• Collage i dibuix.

• Pintura i escriptura.

• Costura i brodat.

• Elaboració de pa.

• Espelmes i instal·lacions.

• Màscares i teatre.

• Moviment i meditació.

• Land art i sembra.

• Objectes i fotografies familiars.

La creativitat no s’entén com una habilitat reservada a aquelles persones que «saben fer art», sinó com una forma de coneixement. Crear permet expressar allò que encara no es pot explicar amb paraules, assajar identitats, formular preguntes i donar forma als canvis.

Cada noia treballa amb el seu propi quadern MaBat. És un arxiu personal en què pot reunir imatges, frases, dibuixos, fotografies, reflexions, receptes, preguntes i descobertes. No és un quadern escolar ni serà avaluat. Algunes pàgines es poden compartir, mentre que d’altres poden romandre privades.

 

Arrels: un viatge cap als orígens

Les arrels representen el nostre origen i allò que ens sosté. Encara que no sempre les puguem veure, ens connecten amb les persones, les històries i els llocs que van existir abans que nosaltres.

Cada noia porta amb ella records, migracions, llengües, receptes, decisions, silencis i valors que van començar molt abans del seu naixement i que continuen transformant-se a través d’ella.

Arrels és el fil conductor del programa. Comença al setembre i es desenvolupa mitjançant petites missions familiars.

No es tracta de construir un arbre genealògic perfecte, sinó d’apropar-se a la pròpia història amb curiositat per comprendre d’on venim, què volem conservar i què volem transformar.

Les absències, els silencis, les contradiccions, les adopcions, les famílies escollides i allò que no es coneix també poden formar part del relat.

Les activitats duren aproximadament entre 20 i 40 minuts i es poden fer cada setmana o cada dues setmanes.

​

Créixer acompanyades

MaBat reconeix que el pas cap a l’adolescència pertany a cada noia, però que no s’ha de viure en solitud. Les famílies i les persones adultes significatives participen en algunes activitats, converses i moments rituals.

La seva funció no és dir a les noies qui han d’arribar a ser, sinó oferir memòria, escolta i acompanyament. El programa busca crear nous canals de conversa entre generacions i ajudar les persones adultes a acompanyar els canvis sense envair la intimitat de les noies ni tancar les preguntes massa aviat.

​

Un ritual de cloenda

El procés conclou amb una trobada col·lectiva a la natura. Allà, cada noia pot compartir una part del seu recorregut: una història, una creació, una pàgina del seu quadern, una interpretació de la seva paraixà o un objecte significatiu.

Les persones adultes ofereixen a cada noia una carta de reconeixement i acompanyament. Cada participant formula, a més, una acció conscient o un compromís personal per a la nova etapa que comença.

Aquesta trobada no pretén certificar que les participants ja són adultes. Al contrari, reconeix que encara necessiten cura, orientació i temps. El ritual assenyala que alguna cosa ha començat a transformar-se i que la comunitat és present per acompanyar aquesta transformació.

MaBat proposa viure el Bat Mitsvà com un llindar: un moment per reconèixer les arrels, escoltar el cos, desenvolupar una veu pròpia i començar a preguntar-se no tan sols «Qui soc?», sinó també «Com vull ser en el món?»